arxius

La plaça oferia una imatge ben diferent de l'habitual

Galeria de fotografies.

Aquest divendres passat, 25 de juliol, a la plaça de l'església, el Replà, s'hi veié una imatge ben diferent. I és que 150 persones s'hi aplegaren per acomiadar la rectoria. Està previst que el 28 de juliol comenci l'enderroc i des de la parròquia es va voler fer aquest sopar nostàlgic per recordar el munt de coses que s'hi van fer.

Tothom s'havia de portar el sopar de casa seva i la parròquia oferia el meló i la síndria. A mitja tarda la canalla de la catequesi començà a plantar les taules i les cadires, i cap a les 9 començaren a arribar els cistells. La plaça feia molt de goig. Benedicció de la taula com no podia faltar, i a la teca. Després de sopar, hi hagué una mica de xou improvisat, recordant històries viscudes.

Es començà cantant tres fragments dels Pastorets dels inicis: L'airet fi de la muntanya, Els antres infernals i La caseta blanca i florida. Es llegiren tres fragments també de la revista Anhels, concretament, una pàgina del Noticiario Local, una altre de la Página Femenina i una del Pequeño Redactor. Espontàniament anaven sortint comentaris i records de l’emissora parroquial que hi havia, i els programes que s'hi feien; d'obres de teatre en el petit escenari de la sala parroquial que fins i tot van rebre un premi; poesies que s'havien recitat en festivals o obres de teatre; cançons com les Petites formiguetes; com s'havien de tallar les pel·lícules de cine s'hi havien petons; les dues erres i les tres erres, etc.

Un dels moments àlgids de la nit, va ser quan la coral Noves Veus, i tots els membres que havien passat per ella, van cantar unes quantes cançons, des del Vell Pescador, passant per la Sardana de Vinyols, continuant per la caramella dels Joves i noies que ens escolteu i acabant amb la Joia en el món.

Arribava mitjanit i ja era la hora de plegar. El primer que es va fer va ser plegar les taules i cadires. Després, la foto de família. Tots els que aguantaren fins a mitjanit es col·locaren al peu de la rectoria per fer-se una fotografia. Tot i ser una bona colla, hi van cabre tots, apretedets, però hi eren tots. I ja només faltava L'hora dels adéus. Amb dues rotllanes al mig del Replà, s'entonà el cant que serviria per tancar la nit.

Sense dubte una vetllada ben diferent, molt nostàlgica i que va deixar un molt bon sabor de boca.

Per Santa Caterina s'està preparant una exposició de fotografies i objectes que recordin la sala parroquial i l'abadia en general. Per això des de la parròquia es fa una crida a tothom qui tingui fotografies i que guardi algun record, que les faci arribar.

I si no teniu fotografies ni records, però teniu alguna anècdota per explicar, alguna història del què fèieu, alguna obra de teatre que us va agradar, alguna dedicatòria de l’emissora, qualsevol record que tingueu, expliqueu-nos-ho sota aquestes línies o feu-ho arribar a la parròquia. 

Montserrat Gené

Al final hi hagué l'hora dels adéus

El cercle refarem i fins potser serà més gran

Els assistents gaudiren d'havaneres i caramelles

Es recordaren els inicis a la Sala Parroquial

Hi hagueren diferents recitals de poesia i explicació d'històries

I ens estrenyem ben fort, mentre diem adéu-siau

La Coral oferí un improvisat concert, recordantl

La música dels primers pastorets acompanyà la festa

La plaça oferia una imatge ben diferent de l'habitual

Tothom volgué assistir al sopar nostàlgic abans de l'enderrocament de l'abadia

Tots els assistents es posaren davant la rectoria per fer la foto de record