arxius

Diumenge, 27 de desembre de 2009

Sortida a l'abric de l’Areny i a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig

Després de les festes de Nadal i Sant Esteve, on tothom sap que, tradicionalment, es fan molts excessos gastronòmics al voltant de la taula familiar, era quasi necessari fer una sortideta per estirar les cames i recuperar el to i esperit esportiu que tant ens agrada als que formem la Secció Excursionista. Doncs bé, seguint la programació trimestral tocava en aquesta ocasió fer una sortida matinal a l’abric de l’Areny i a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, enclavament molt a prop de casa nostra i, per tant, de molt fàcil aproximació.

Ja al peu de l’ermita i deixant la carretera d’accés asfaltada vam agafar una pista, a l’esquerra, en forta pujada que voltejant la muntanya ens conduí, en mitja hora, a l’entrada de l’abric de l’Areny, lloc molt amagat i d’una bellesa especial donada la gran erosió que els agents atmosfèrics han creat en les parets i fondalades de roca arenisca (pedra vermella) al llarg del temps. El camí era imprecís i es van haver de fer alguns intents per arribar a trobar el que realment ens conduiria a la part més alta de la contrada. Realment va valdre la pena arribar-hi, doncs la vista des del mateix penya-segat sobre tota la nostra comarca era senzillament espectacular!

Hem de dir que el fort vent de mestral que bufà a estones amb molta intensitat i ens féu anar de trontoll, fou el responsable de gaudir de tant bona i lluminosa visibilitat. Però... sempre hi ha un «però»: tot era mullat i es va haver de posar molta atenció per no fer relliscades i caigudes, qüestió que no es va poder evitar al cent per cent, doncs algú va anar per terra, per sort, sense cap conseqüència.

Ja de retorn, agafant un senderó travesser, a la part baixa del lloc visitat, vam tornar a pujar, recuperant l’alçada perduda en direcció a l’ermita de la Roca, on hi arribarem després de fer un llarg descens per unes escales intel•ligentment llaurades a les roques i haver fet una breu parada a un balcó-miranda–on s’agafa el sender del Carlins– i des d'on es contempla un paisatge espectacular del nostre territori més proper.

Una ràpida visita a l’ermita i un descens pel camí empedrat a Mont-roig, combinat amb una mica de camp a través per anar a trobar els nostres vehicles, van posar el punt i final a la nostra excursió post-nadalenca. Ens ho vam passar bé que, a la fi, és del que es tracta.