arxius

Com ja és costum, i per no variar, el diumenge es presentà un pel fred, però sobretot ventós, circumstància gens favorable pels nostres objectius, ja que la serra de Llaberia està especialment afectada pels vents de Mestral i del nord, que més d’una vegada dificulten, i molt, el fet de caminar per aquelles contrades. No obstant, com sempre, no va ser cap obstacle per fer l’excursió programada i així els 15 participants ens vam traslladar a prop de Colldejou, al punt, a peu de carretera, on s’agafa el PR-C-96 a Pratdip, que és el sender que ens havia de permetre fer l’apropament al Cavall Bernat, roca principal de la serra de Llaberia, talaia privilegiada sobre les nostres comarques i la Mediterrània.

El dit “apropament”, va resultar accidentat, doncs dos dels participants que anaven a la cua del grup, mirant de retallar camí, van agafar un senderó  transversal a la pista i es van equivocar, doncs els va portar, cada vegada més, lluny del grup principal. Aquests, espera que esperaràs, al costat de la bassa dels bombers, es van quedar -ben aviat- garratibats de fred. Mitja hora més tard, de nou tots junts, es va seguir avançant per un camí molt ben traçat, agradable i força net, suposem pels forestals. Com que es feia tard, s’esmorzà aprofitant una zona més ample del camí i a les postres, per celebrar el primer any d’excursionisme a Vinyols, van sortir, per art de màgia, unes ampolles de cava i un pastis, i es va brindar per la bona salut de la Secció. Un acte molt simpàtic que va agradar a tothom, i arrodonit pel cafè calent, ja habitual, de la Tere Llauradó, i per les gotes de licor del Rafel Porres.

Novament en ruta, tot i que els coneixedors del camí, després d’haver consultat el plànol, estaven atents per trobar el desviament-trencall per iniciar la remuntada vers la roca, això no es va produir i ben aviat ens adonarem que la marrada era consumada. Som “gafes” de la muntanya. Novament, desfent el camí, amb cinc minuts, i en una cruïlla prou definida,  trobàrem el senderó correcte i, ja decidits, afrontàrem la pujada força llarga i amb un desnivell realment exigent. Ja quasi al peu del roquerar, la foto de grup donar fe del nostre pas per aquell indret realment impressionant i encisador on la roca, majestuosa i desafiant, feia palesa la nostra petitesa.

La pujada al punt més alt del Cavall Bernat era opcional, doncs la canal que hi donava accés era molt pedregosa i costeruda, i per arribar a la part més alta era necessari fer algunes grimpades no exemptes de certa dificultat i bona disposició. La gràcia és que tothom va tirar “amunt” i amb l’ajut dels més experimentats vam fer el cim. La foto corresponent i la tornada, en franca desgrimpada, plena d’emocions i aventura. Ja de retorn, una baixada molt decidida i relliscosa (érem a la part obaga del Cavall Bernat), ens va portar a retrobar el PR inicial i des d'allí als cotxes, a peu de carretera.

Una excel·lent i complerta excursió digne del nostre primer aniversari. Ara descansarem amb motiu de les festes de Carnestoltes i al darrer diumenge de mes hi tornarem. I com que estem contents i l’ocasió s’ho val, hi afegim uns versets: 

El temps ja ens ha passat!

Ja fa un any fent excursions,

i per celebrar-ho, quins coll...

al Cavall Bernat tots hem pujat 

A l’estil més tradicional,

Ho hem volgut deixar palès

brindant amb cava, allà dalt,

com si fos fàcil, com si no fos res. 

Altiva roca, ets imponent,

pujar a dalt teu, una aventura,

però... tothom va ser valent,

i va guanyar-te, criatura. 

Amics nostres, ENDAVANT!

De Vinyols bons esportistes,

la secció  ja està rodant,

VISCA EL REPLÀ  I ELS EXCURSIONISTES!! 

Amadeu Pallarès