arxius

Diumenge, 28 de març de 2010

D’una nova descoberta es pot titular la darrera sortida excursionista. Els 13 participants en la caminada vàrem gaudir d’un dia assolellat, amb una temperatura agradable, lluny, per fi, dels dies freds i ventosos del gener i febrer.

 

Vilaplana, poble molt proper al nostre, va ser el punt de sortida d’una caminada matinal que s’esperava interessant, doncs era una ruta nova que encara no havíem tingut ocasió de trepitjar. El camí dels Garrigots, antic camí a Arbolí, avui és una pista formigonada que, en constant pujada, va donant entrada a diferents propietats rústiques i de conreu, i que en el seu tram final es converteix en un senderó empedrat ( avui molt malmès) fins arribar a la part alta de la serralada que, enllaçant amb el camí dels Masos, pel costat mateix dels antics terrenys militars del campament de Castillejos, es dirigeix a Arbolí.

 

Nosaltres, en arribar a la cruïlla, per cert molt ben senyalitzada amb indicadors molt precisos, vam girar a l’esquerra en direcció a la Mussara, avançant per una pista ampla i força bonica donada la massa forestal de tot l’entorn i les magnífiques vistes que teníem -a la llunyania- sobre el Baix Camp i el profund barranc de la Vall d’en Bassa.

El retorn, tal com estava previst, va ser pel camí de les Torres, nom agafat per la línia d’alta tensió i les corresponents torres metàl·liques que la suporten, sota les quals discorre el rebuscat i, com no, destrossat camí. Baixada llarga veient sempre Vilaplana allà baix, com a punt de referència, per donar per acabada aquesta agradable i lluminosa excursió.

Una petita parada a la font de les Creus, al peu del poble, ens donà un respir i refresc amb la seva aigua, abans d’arribar als nostres vehicles i tornar a Vinyols.

I no volem acabar aquesta crònica sense felicitar al Joan Maria pel seu aniversari, que vam poder celebrar durant l'esmorzar, doncs ens va obsequiar amb unes galetes, acompanyades, com sempre, amb el cafè calent de la Tere. Detalls molt valorables i simpàtics que donen fe de la bona harmonia i amistat de tots els “caminadors”.

Per cert, Marta, posa’t bé ben aviat, que et trobem a faltar!