arxius

Dissabte, 3 de juliol de 2010 

La forta calor, prevista i molt anunciada, no va ser obstacle per atrevir-nos a fer una de les caminades més espectaculars i conegudes del món excursionista. El congost de Mont-rebei, a un extrem de la serralada del Montsec i límit occidental de Catalunya amb l'Aragó, és un pas natural del riu Noguera Ribagorçana, que mitjançant diferents plegaments tectònics del terciari i quaternari i l’erosió continuada del curs de les seves aigües, especialment en l’època glacial, han anat llaurant un estret pas flanquejat per altes i espectaculars parets calcàries que li donen, en conjunt, una visió grandiosa d’una bellesa especial i molt colpidora.

 

La sortida, a les 7 del matí, va ser puntual i el viatge a la Vall d’Àger (dues hores), circulant per la carretera a  Tàrrega i Balaguer i d’allí al petit nucli de Corçà, va resultar agradable i sense cap contratemps. Esmorzats al bar del poble, la meitat del grup va anar en cotxe fins a la Pertusa, petita ermita per sobre del pantà i que disposa al seu costat d’un aparcament de vehicles i des d'on començà la caminada en direcció al congost. Mentrestant, la resta, també amb els turismes es dirigiren a l'embarcador a peu d’aigua de l'embassament per fer la mateixa ruta però navegant amb caiacs (petites piragües a rem). Es tractava, doncs, de fer l’excursió per terra i per l’aigua i trobar-nos plegats  al final del pantà i fer el canvi, o sia, els que havien caminat tornaven amb caiac i els del caiac tornaven a peu.

 

Dit i fet, malgrat la calor i el llarg recorregut de tres hores de constant exercici de braços pels remers i quasi el mateix temps pels que anaven a peu. Però com que està bé el que bé acaba, tots vàrem poder viure una experiència inoblidable. El temors de manca de seguretat i gens de pràctica en l'us de les barquetes, es varen dissipar molt aviat i tots plegats, amb rialles i bon humor, vàrem gaudir del paisatge impressionant que ens oferia l’aproximació i el mateix congost.

Ja plegats tots, a peu del pantà, a dos quarts de 6 de la tarda, es va acabar la diada amb un bon dinar al restaurant El Congost, de Corçà, servit amb molta gràcia i abundància per l’amo que ens tractà amb cordialitat i molt bon rotllo.

Feliços i relaxats, la tornada a casa fou tranquil·la i ja eren dos quarts de 10 del vespre quan vam arribar a Vinyols. El dia va ser molt complet i ens quedà a tots una bonica experiència.