arxius

20, 21 i 22 d’agost 

Era una nova experiència, doncs la Secció Excursionista El Replà no havia fet mai una sortida de cap de setmana i menys tant lluny. Ell lloc escollit va ser el Parc Natural de Sant Maurici (Pallars Sobirà) i tot i tractar-se de ser tres dies fora i la possible dificultat de les excursions, 13 amics ens vam trobar, a les 4 de la tarda del divendres dia 20 d'agost, al lloc de sortida habitual.

Un cop col·locats tots en els cotxes vàrem sortir ràpidament en direcció a Ribera de Cardós, que era el lloc on havíem reservat uns apartaments per allotjar-nos. Una vegada instal·lats, vàrem decidir sopar tots junts, doncs ja era tard. Va ser un sopar a l’apartament d’allò més agradable, compartint el menjar que cadascú havia portat i després tots a dormir ja que al dia següent la jornada es preveia força dura.

Ens vam llevar d’hora i després dels cafès i fer-nos els entrepans pel dia, vam sortir en direcció a Espot. L’excursió prevista era pujar amb vehicles tot terreny a l’estany Negre (2.350 metres) i tot caminant arribar fins a la collada del Monestero (2.710 metres) amb possibilitat de fer el pic Monestero (2.982 metres) i després tornar a baixar pel mateix camí fins al refugi Josep Maria Blanc, per agafar, més avall, el GR que ens havia de portar de nou a Espot.

Dit i fet, però el que cal dir és que la pujada amb els vehicles tot terreny ja va ser una aventura, doncs el camí era molt dolent i pedregós i el conductor no s’aturava per res, total que vam arribar a destí tots matxucats de tant botar dintre dels vehicles.

Per compensar vam fer un tranquil esmorzar al refugi al costat de l'estany Tort de Peguera, que val a dir ens va deixar a tots colpits de tanta bellesa i pau.  Però s’havia de seguir el programa i en acabar vàrem sortir en direcció a la collada entre el pic del Monestero i el de Peguera. La pujada, tot i ser molt llarga i pesada degut al fort desnivell i la calor que feia, ens anava mostrant a cada pas la natura en estat pur i amb tota la seva força i bellesa, doncs contínuament trobàvem llacs, rierols, salts d’aigua fresca, restes de neu malgrat ser el mes d’agost... i no podíem deixar de sorprendre’ns per aquest paisatge nou per a alguns del grup que no havien estat mai al cor del parc. Després d'unes tres hores de pujada vam arribar a la collada, estàvem molt cansats i només quatre membres del grup es van atrevir a pujar al pic del Monestero (Joan Teixell, Josep M. Vidiella, Joan Vidiella i Antonieta Freixas). Dalt del cim van poder gaudir d'unes vistes fantàstiques, fins a nou llacs es podien veure des d’allà dalt. Senzillament, espectacular!!

Un cop reunit de nou el grup, vam anar baixant fins a arribar al costat d’un bonic llac que vàrem pensar que seria un bon lloc per a dinar, refrescar-nos i reposar energies. Després de la merescuda parada tocava seguir, ja que encara érem molt lluny del nostre destí, Espot. Al cap de dues hores vam arribar de nou al refugi Josep M. Blanc, on uns refrescos i un petit descans ens ajudaren a continuar el camí seguint per la pedregosa pista, sempre en fort descens, fins a trobar el GR que en havia de portar per un bonic sender fins a Espot. Cal dir que la baixada va ser més llarga i pesada del que ens pensàvem i vam tardar unes tres hores més del previst per arribar-hi. En contrapartida va resultar molt bonica i ens anà descobrint en el curs el riu Peguera uns salts d’aigua i uns racons bellíssims que  ens sorprenien a cada moment. Una vegada arribats, això sí, cansadíssims després d’estar nou hores per la muntanya, ens vam dirigir als apartaments per a prendre una dutxa ràpida, doncs ja es feia tard per anar a sopar.  El sopar aquest cop el vam fer al restaurant del càmping La Borda del Pobill, i afortunadament vam agrair poder gaudir de l’àpat en bona harmonia i sense presses per poder recuperar-nos una mica de tant esforç, atès que al dia següent estava prevista una nova excursió.

El diumenge després de la mateixa rutina dels cafès i els entrepans vàrem sortir en direcció a Espot per deixar els cotxes al pàrquing del parc. D’allí surt el camí anomenat dels Isards, un camí molt bonic i força fàcil que ens havia de portar en poc més d’un hora a l’estany de Sant Maurici. L’esmorzar el vam fer a mig camí al costat del riu Escrita, cosa que no cal dir va ser molt agradable i relaxant. En arribar al llac, vàrem poder gaudir de la seva bellesa i grandiositat que es veu reforçada pel pic dels Encantats allà al seu costat com fent de guardià. Després de les fotos de rigor vàrem seguir en direcció a la cascada de Ratera, lloc meravellós per la força que té el salt d’aigua i relativament fàcil d’arribar-hi. Val a dir que la gent del grup estava cansada i allí uns quants van decidir no seguir la ruta prevista i tornar enrere per esperar-se al refugi Ernest Mallafrè. La resta van seguir endavant fins arribar al bonic i tranquil estany de Ratera. L’objectiu era trobar el camí per fer el tomb al llac passant pel mirador, lloc privilegiat al fons de l’estany.  Així van fer-ho sense problemes i en unes dues hores ho havien aconseguit  i es retrobaren de nou amb el grup on varen fer palès que la caminada feta va valdre la pena, ja que es va poder admirar l’estany de Sant Maurici i els Encantats en alçada, i des de totes les perspectives. Realment va ser espectacular i  difícil d’explicar la quantitat de sensacions positives i la bellesa del paisatge que es va poder gaudir.

Al mateix refugi vàrem dinar, i en acabar només quedava resseguir de nou el camí  dels Isards que ens havia de portar als cotxes, cosa que vam fer sense problemes. Ara només quedava tornar als allotjaments per recollir l'equipatge i tornar cap a casa. A les 10 de la nit érem tots a Vinyols, afortunadament sense cap contratemps.

El balanç  pensem que és molt positiu i agraïm al grup la seva predisposició, la seva constància i la seva força que ha permès afrontar un cap de setmana d’alta muntanya en ple Pirineu, molt diferent a tot el que havíem fet fins ara. Ha estat una bonica experiència de la que ens quedarà, sens dubte, un bon i agradable record.