Excursionisme

Diumenge, 7 de març de 2010

Unes postals visuals molt suggeridores

Una vegada més hem tingut sort ja que, malgrat les pèssimes i gens encoratjadores condicions climatològiques anunciades pel diumenge, el temps ens va respectar tot el matí i vam poder fer l’excursió tal i com estava prevista.
Des de la Febró, el grup de 17 participants vam iniciar la caminada tot agafant el carrer de l’Església, en forta pujada, per anar a trobar la carretera de Prades, just al costat del cementiri on s'hi troba un pal indicador de camins que vam deixar de costat, doncs el que havíem de prendre era un altre bastant imprecís, més avall, que ens portaria, sempre en suau pujada, resseguint pràcticament el barranc del Corral, a la part alta dels Motllats i al Picorandan. Val a dir que el sender estava constantment barrat per una munió d’arbres i branques caiguts com a conseqüència dels temporals de vent i neu de les darreres setmanes. Aquesta circumstància es va repetir durant tota l’excursió allí on travessàvem zones boscoses i ens vam haver de dedicar a apartar-les sempre que el pes i les dimensions ho permetien, òbviament manualment, atès que no dúiem cap tipus de eina ni estris per desbrossar.

Diumenge, 7 de març de 2010

MATINAL

La Febró – Barranc de la Cova del Corral – GR 65.5 – El Picorandan – Coll de Capafonts – Carretera a Prades – Barranc de Vinarroig – La Febró.

DIFICULTAT: Mitjana
DURACIÓ: 4 hores
SORTIDA: Plataners (av. de Catalunya)
HORA: 8 matí
ESMORZAR: Sí

Excursió relativament fàcil amb sortida i arribada a la Febró. Quasi vorejant el barranc de la Cova del Corral, anirem pujant a cercar el GR 65.5 que va de Reus a Prades, visitarem el Picorandan, una curiosa i gran pedra arrodonida pel desgast i que penja sobre la vall de Capafonts. Arribats a la carretera, caminarem una mica per l’asfalt per trobar i agafar el camí que ens enllaçarà amb el PR que sortint de Prades va seguint el curs del barranc de Vinarroig fins a la Febró.

Diumenge, 28 de febrer de 2010

Aquesta sortida no era la prevista per la programació trimestral, però donada l’època de pluges continuades que estem visquent les darreres setmanes, algú va demanar que seria molt interessant anar al toll de l’Ou per gaudir de les boniques panoràmiques del cor del Montsant i la bellesa d’aquest indret, realment amagat, per on era previsible que haurien de lliscar, abundoses, les aigües del barranc dels Pèlags, formant, capriciosament, tot un seguit de salts d’aigua i tolls d’allò més bonics i espectaculars.

Malgrat l’obligat parèntesi de dues setmanes, amb motiu de la festa del Carnestoltes, 18 han estat els participants en aquesta sortida excursionista, un grup, tot sia de pas, molt maco i coratjós, que cada sortida ens regala el seu entusiasme, fidelitat i esportivitat, dignes de qualsevol elogi.

La llarga pujada del grau de Santa Magdalena, sempre interessant, ens conduir a la part més alta de la serralada on el pi de la Carabasseta, ben plantat i robust, com si d’un guardià permanent es tractés d’aquell indret, ens oferí un moment de descans i unes boniques vistes a tot el voltant, però com que feia vent no era el lloc ideal per esmorzar, així doncs, van continuar caminant, de baixada, per l’altre vessant, en direcció al toll de l’Ou, mirant de trobar un racó a sotavent en el que poder descansar i menjar-nos l’entrepà. Ben aviat això va ser possible fent, entre tots, una rotllana dispersa al voltant del sender cruspint-se tota classe d’entrepans i bon vi. La Tere, com sempre, ens obsequià amb un bon cafè calent del termo.

Ja de nou caminant, traspassat el barranc del Parral, ens apropàrem a la llera del barranc dels Pèlags i ja tot seguit el toll de l’Ou que visitàrem, joiosament en les seves tres primeres cascades. Veritablement sí que hi saltava aigua, però menys de la que esperàvem, si bé, en conjunt, els diferents salts i la seva remor, donava una sensació de calma i quietud molt gratificant.

La tornada consistia en desfer el camí fins trobar un senderó que rodejava la Mola i Punta Pericana, però malgrat la bona voluntat del guia, aquest senderó, tot i sent el correcte, estava abandonat i quasi impracticable, fet que transformà el fet de caminar en un acte feixuc i molest. Finalment, després de diversos intents per localitzar el bon camí desitjat, es retrocedí i retrobant el GR d’anada, vam guanyar alçada fins al pi de la Carabasseta i ja en franca baixada a l’ermita on teníem aparcats els vehicles.

Excursió una mica llarga que, sumant-hi la pèrdua de temps intentant localitzar el camí de retorn i els desplaçaments en cotxe, va donar el resultat d'arribar a Vinyols a les 3 de la tarda. Ens ho haurem de replantejar per properes sortides de perfil semblant i cercar possibles solucions.

Diumenge, 28 de febrer de 2010

MATINAL

Ermita de Santa Magdalena (Ulldemolins) – Grau de Santa Magdalena – Pi de la Carabasseta – GR 171 – Toll de l'Ou – Cova del Parral – Pi de la Carabasseta – Grau de Santa Magdalena – Ermita de Santa Magdalena.

• DIFICULTAT: Moderada***
• DURACIÓ: 4 hores
• SORTIDA: Plataners (av. de Catalunya)
• HORA: 8 matí
• ESMORZAR: Sí

Excursió clàssica al cor de la serra de Montsant. Des de fa molts anys, dintre del món excursionista, es coneix el toll de l’Ou com un indret una mica misteriós, certament amagat, on la natura i el riuet que ve dels Pèlags, ha anat modelant un racó idíl•lic amb salts d’aigua i erosions capricioses que donen al conjunt una bellesa especial que cal visitar.