Excursionisme

Dissabte, 3 de juliol de 2010 

La forta calor, prevista i molt anunciada, no va ser obstacle per atrevir-nos a fer una de les caminades més espectaculars i conegudes del món excursionista. El congost de Mont-rebei, a un extrem de la serralada del Montsec i límit occidental de Catalunya amb l'Aragó, és un pas natural del riu Noguera Ribagorçana, que mitjançant diferents plegaments tectònics del terciari i quaternari i l’erosió continuada del curs de les seves aigües, especialment en l’època glacial, han anat llaurant un estret pas flanquejat per altes i espectaculars parets calcàries que li donen, en conjunt, una visió grandiosa d’una bellesa especial i molt colpidora.

 

La sortida, a les 7 del matí, va ser puntual i el viatge a la Vall d’Àger (dues hores), circulant per la carretera a  Tàrrega i Balaguer i d’allí al petit nucli de Corçà, va resultar agradable i sense cap contratemps. Esmorzats al bar del poble, la meitat del grup va anar en cotxe fins a la Pertusa, petita ermita per sobre del pantà i que disposa al seu costat d’un aparcament de vehicles i des d'on començà la caminada en direcció al congost. Mentrestant, la resta, també amb els turismes es dirigiren a l'embarcador a peu d’aigua de l'embassament per fer la mateixa ruta però navegant amb caiacs (petites piragües a rem). Es tractava, doncs, de fer l’excursió per terra i per l’aigua i trobar-nos plegats  al final del pantà i fer el canvi, o sia, els que havien caminat tornaven amb caiac i els del caiac tornaven a peu.

 

Dit i fet, malgrat la calor i el llarg recorregut de tres hores de constant exercici de braços pels remers i quasi el mateix temps pels que anaven a peu. Però com que està bé el que bé acaba, tots vàrem poder viure una experiència inoblidable. El temors de manca de seguretat i gens de pràctica en l'us de les barquetes, es varen dissipar molt aviat i tots plegats, amb rialles i bon humor, vàrem gaudir del paisatge impressionant que ens oferia l’aproximació i el mateix congost.

Ja plegats tots, a peu del pantà, a dos quarts de 6 de la tarda, es va acabar la diada amb un bon dinar al restaurant El Congost, de Corçà, servit amb molta gràcia i abundància per l’amo que ens tractà amb cordialitat i molt bon rotllo.

Feliços i relaxats, la tornada a casa fou tranquil·la i ja eren dos quarts de 10 del vespre quan vam arribar a Vinyols. El dia va ser molt complet i ens quedà a tots una bonica experiència.

Diumenge, 27 de juny de 2010 

Finalment, després de dos ajornaments, hem pogut dur a terme aquesta excursió  que com a titular podríem definir com una visita al cor més desconegut i feréstec del Montsant.  I és veritat, doncs el 23 participants en la caminada, vàrem comprovar com pot arribar a ser de feixuga, complicada i perdedora una visita a la zona escollida per quasi tancar el curs d’excursions del segon trimestre de 2010, ja que malgrat el coneixement general de l’itinerari, en molts punts el camí era dubtós, les fites indicadores existents no es trobaven en els punts claus i només el sentit de l’orientació dels responsables ens van permetre arribar als llocs predeterminats no sense fer, més d’una vegada, un desplegament general d’alguns dels participants a la recerca dels possibles senders que s’intuïen podien ser els correctes.

 

Feia molta calor, fet natural donada l’època estiuenca de finals de juny, però no va ser obstacle per caminar i descobrir uns dels paratges més interessants de la serra del Montsant.  La pujada a la punta Pericana, d’una alçada de 1.049 metres, altiu conjunt rocós d’un atractiu especial, va ser el punt més interessant de la caminada donat el seu accés, molt vertical, ajudats per una cadena de seguretat i que va propicià una estona divertida no exempta de cert risc i alguna por. Però s’ho valia, atès que des d'allà dalt es dominava visualment tot el  Montsant més genuí, més espectacular i més complert. Realment una bonica experiència que caldrà recordar per sempre més.

 

La baixada cap el coll de la Mola va resultar complicada, doncs no hi ha un camí  ben definit, però amb paciència i un bon sentit d’orientació  es va  trobar la cruïlla que ens havia de conduir al barranc del Parral. Ja a la part baixa, un altre corriol bastant indefinit malgrat les fites que anàvem trobant de tant en tant, ens va permetre guanyar alçada i conduir-nos al pi de la Carabasseta, punt principal de la serralada des d’on es pot escollir alguns dels graus de baixada cap a les ermites. El triat  va ser el de Sant Antoni, molt dificultós, tant per la forta pendent, molt relliscosa, com per la seva llargada. El resultat podríem dir que va ser una baixada patidora, calorosa i relliscosa, amb moltes ganes d’acabar i descansar després d'una llarga  caminada d’un dia d’estiu.

 

Arribats feliçment a l’ermita de Santa Magdalena, vàrem poder recuperar-nos de tot el cansament, amb l’aigua  de les seves fonts i de l’aperitiu i begudes fresques com a convidada dels quatre Joans de la colla, és a dir el Joan M. Mestre, el Joan Galera, el Joan Vidiella i el Joan Teixell, als qui vam agrair el seu detall.

Per acabar, volem destacar la incorporació de nous elements al grup de la part de l’Enric Pagès, als que donem la benvinguda i que esperem ens segueixin acompanyant en futures excursions.

La propera sortida serà el dia 3 de juliol, dissabte, per visitar el Congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec. Recordem que la sortida serà  a les 7 del matí.