Marta de Mora, tècnica de joventut

L'arribada de la Marta de Mora (1981) al nostre poble ha representat un revulsiu per al jovent. Aquesta reusenca resident a les Borges del Camp és l'encarregada de dissenyar diferents projectes pels joves i, de moment, la seva tasca ha estat mol ben valorada.

Des de quan et dediques et dediques a treballar amb jovent?
Fa bastant, des de que vaig començar a estudiar ja em vaig orientar cap a l’educació. Em vaig treure el títol de monitor de lleure i gràcies a això he treballat en un esplai, i durant la carrera he treballat en vàries cases de colònies.
Fa un any i mig que vaig començar a treballar al Consell Comarcal del Baix Camp, en un principi feia diversos tallers pedagògics pels intituts de la comarca, i ara des d’aquest gener la tasca que desenvolupo és la de tècnica de joventut.

T’has format específicament per ajudar i col·laborar amb els joves?
Si, he fet la carrera de Psicològia i vaig escollir assignatures encarades a l’educació i el tracte amb joves, i després, com t’he dit, el curs per a ser monitor de lleure. A més en aquest tipus de feina continuament estem fent cursos de formació, sempre cal aprendre i estar al dia.

Quines són les satisfaccions i frustracions més comuns que es donen en aquesta feina?
El fet d’estar amb gent que té moltes ganes de fer coses, amb molta energia, et fan sentir viu, però per altra banda sovint van molt a la seva. Tu diposites moltes espectatives en preparar activitats i d’entrada sempre hi ha molt d’entusiasme però de vegades al final et trobes una mica despenjat perquè hi ha persones que se’n desdiuen. Però posant-ho tot en una balança, les bones sensacions compensen les estones difícils.

Quines creus les grans mancances que tenen els joves de la nostra comarca?
Els que ja treballen es troben amb el problema de la precarietat laboral, no hi ha feina per a tothom que està ben preparat i de vegades hi ha gent que acaba fent quelcom que és el que han estudiat, o està mal pagat o están infravalorats en relació a la seva formació. D’altra banda l’habitatge, els preus han pujat molt aquí també i no és tan fàcil trobar possibles subvencions com ho seria a Barcelona.
Els més joves acostumen a reivindicar espais propis, hi han molts pobles on els joves no tenen un local per reunir-se, organitzar-se i fer activitats. I també demanen més espais d’oci, els que encara no tenen cotxe i mitjans per sortir del poble moltes vegades es troben que s’han de quedar en un poble petit on no tenen res per poder sortir una estona a la nit.
Una altra gran dificultat és la desorientació amb que es troben en certes etapes del procès educatiu, quan acaben l’ESO o el Batxillerat hi ha gent que es troba desorientada i sense saber a qui recòrrer. Aquesta també és un del problemes que busquem solucionar els tècnics de joventut.

Ara amb quins pobles treballes i des de quan?
Des del gener que estic treballant amb el jovent de Riudecanyes, Monbrió del Camp i Vinyols i els Arcs. I hi ha una companya que se’n encarrega de l’Aleixar, Maspujols i les Borges del Camp. Amb la resta de pobles s’està treballant des del Consell perquè també puguin tenir un tècnic.

Com és la relació amb els ajuntaments?
Els principis sempre són lents i difícils, el tracta amb el jovent sempre provoca reticències, però quan veuen els fruits i que hi ha col·laboració i resultats el tracte sempre acostuma a ser molt bo. A més el fet de que els tècnics mancomunats treballem en varis pobles ajuda a reduir les despeses, ja que es comparteixen entre els diferents ajuntaments i el Consell Comarcal.

Dels pobles amb els que col·labores, en tots hi ha la mateixa predisposició del xiquets i la gent del poble?
Doncs jo pensava que seria així, però en canvi he vist que les afeccions que tenen, els espais on es mouen i fins tot coses com la música, són molt diferents entre cada poble. Però a l’hora de participar i involucrar-se, tots han respost molt bé, cadascún en diferent forma, però tots positivament.

I a Vinyols, hi veus les mateixes ganes de col·laborar i la mateixa forma d’actuar per part dels més joves?
Com he dit, els principis costen, i encara hi ha gent que hem coneix poc o no hem coneix, però el que s’ha anat fent ha tingut bon resultat i quan tinguem un espai juvenil la resposta encara serà millor i s’aniran afegint més persones.

El projecte de reconversió en punt juvenil de l’antic edifici de Caixa Tarragona en quin punt es troba? Com es gestionarà?
Aquest és un dels tres projectes principals, els altres dos són la continuïtat en la relació entre l’ajuntament i el jovent, i la realització d’activitats. Ara mateix la propietat de l’edifici ja és del consistori i el següent pas és adequar l’espai a les normatives de seguretat i als usos que se li vol donar.
Està previst que en un principi s’obri quan hi hagi el tècnic de joventut, i quan l’ús es consolida es prova de cedir la responsabilitat a alguna associació o algun voluntari, que s’encarregarien del compliment d’unes normes de convivència que s’acorden mutuament amb els joves del poble.

Quins són el propers projectes i activitats previstes a desenvolupar en el poble?
Un dels objectius propers és establir des del Consell una borsa d’habitatge on els joves puguin acudir per comprar o llogar el seu primer pis, obtenir informació i consultar les possibles ajudes o subvencions disponibles. També estem intentant crear una borsa de treball, encara sobretot als joves, i que es centralitzaria en una pàgina web on podrien dipositar el seu currículum i cercar possibles feines.
Les pròxima sortida prevista és un cap de setmana d’esports d’aventura, ens estarem en bungalows, en un càmping d’Esterri d’Àneu. El primer dia està previst practicar barranquisme i el segon una baixada pel riu fent ràfting.

Finalment, com veus el futur per la joventut de Vinyols i els Arcs?
Penso que com a mínim, molt millor que la que hi ha hagut fins ara, amb l’ajuda del tènic i l’existència del local juvenil. A les colles del poble els serà més fàcil tindre una comunicació amb l’ajuntament, organitzar-se o fins i tot muntar associacions per compartir activitats que els agradin.

Joan Viso