D'obres el món n'és ple!

Tal com dèiem en el darrer número d’aquesta nostra revista EL REPLÀ, la sensació ciutadana de tenir un país en obres, un país en eterna construcció s’accentua en arribar el final dels quatre anys de mandat dels ajuntaments i en acostar-se les eleccions municipals. La planificació de les institucions i el mètode de funcionament establert així ho porten.

Al Molí d’Avall, aquesta realitat és palpable des de fa uns quants mesos, precisament al seu nucli estratègic, a la plaça de la Concòrdia. Baixar de tant en tant a passejar pels voltants de l’obra encerclada amb tanques de seguretat és constatar com la gent gran que bada algunes estones amb la feina dels operaris i parla sobre l’evolució de les obres afegeix ara a la conversa els seus comentaris sobre les llengües i els colors d’aquests empleats –coses del món que ens toca viure.

Perquè realment hi ha poca gent que no sigui gran que pot badar i contemplar obres quan als nostres pobles i viles cada cop es va més a pinyó fix, es volen fer moltes coses en poc temps i, ineludiblement, i malgrat que ens trobem en una zona residencial sinó turística, importem la vida accelerada de ciutat –perquè amb el nostre estil de vida ens anem fent ciutat.

Així doncs, sortir a passejar, a estirar les cames, a ramblejar, a perdre el temps, a badoquejar... pels volts de la plaça de la Concòrdia ens fa adonar de com les obres avancen. Els bancs de fusta que setmanes enrera eren aplegats al mig de la plaça ara ja són col·locats cadascun al seu lloc. Les atraccions del parc infantil, de colors vius com s’estilen ara, estan plenament assentades i fixades en un espai cèntric de la coca de la plaça. Els parterres ja tenen personalitat. L’enjardinament vegetal nou de trinca i amb el sistema de reg exposat, ja li dóna caràcter. Una illa de palmeres caracteritza la banda nord de la plaça i, a alguns, potser els recordarà un oasi. Les voreres inexistents ara ja ens delimiten definitivament aquest espai públic. També ja estan definits i pavimentats els carrers lateral i superior que circumden la Concòrdia, que temps enrera amb prou feines s’intuïen.

Aquest desfici obrer també abasta les immediacions de la plaça. El carrer Josep Maria Folch i Torres, entre la Concòrdia i el carrer Ventura Gassol, ha canviat de forma d’aparcament i s’ha convertit en el darrer espai de zona blava. La rotonda de nova factura de la qual parlàvem fa dos mesos i que connecta amb l’eixample del port de Cambrils també està feliçment guarnida. La petita placeta amb parc infantil que hi ha vora el pas soterrani de la via ara té un eixample allargassat i també enjardinat... Mentrestant, determinats carrers de la zona continuen amb senyals de prohibició de pas per als vehicles rodats per estalviar-se impediments de les obres.

I com que quan s’observa sempre es veuen coses curioses, aquest cop hem volgut il·lustrar l’article amb una d’aquestes peculiaritats. El motiu és un senyal de trànsit, un pal amb un Stop ben vermell per aturar cotxes i que s’ha mantingut enganxat a terra durant un parell de mesos sense que fes cap servei, perquè ja li havien traslladat el carrer de lloc i li havien ocupat amb un parterre i jardí. D’aquesta forma, de final de desembre a final de febrer, quan es van fer aquestes fotos, aquest senyal era palplantat al bell mig d’una vorera sense carrer. Per tant, durant aquest temps no ha servit per regular el pas de cotxes, que circulen més allunyats, sinó que només ha servit per regular el trànsit de vianants (pares, mares, canalla...) que entraven i sortien del parc infantil i fer nosa al mig del pas.

Jordi Grau