Gratament sorprès

El proppassat 27 de gener, Refugi, el nou grup de Joan Reig, bateria d’Els Pets i Mesclat, tocava a Constantí en el marc de la Festa Major de Sant Sebastià. Aquesta era la tercera actuació de la formació, després de Sant Pere de Ribes i Cardedeu. Podríem dir, doncs, que era l’estrena oficial a casa seva.

El repertori de Refugi reivindica la cançó catalana a través d’un espectacle sota el nom de Cançons amagades, des de la Nova Cançó fins al Rock Català. Joan Reig a la veu, acompanyat pels músics Joan Pau Chaves i Dani Peña al piano i el contrabaix, respectivament, fa un repàs a la nostra cançó, des dels seus orígens, en els anys seixanta amb els Setze Jutges, fins al rock català. Reig s’encarrega de cantar les cançons i explicar-les al públic, un públic, el de Constantí, encapçalat pel vinyolenc i col·laborador d’EL REPLÀ, Pere Dalmau, i entre els quals també s’hi trobava un servidor.

El concert de Refugi es feia al Centre Parroquial de la localitat del Tarragonès, i era un acte organitzat per la mateixa parròquia, al capdavant de la qual hi trobem Mn. Pere Dalmau. L’espai on es realitzava el concert (una sala que em recordà la nostra Antiga Establia) estava a vessar de gent. En acabar l’actuació de Refugi vaig poder saludar al Pere, i un cop l’indret s’alliberà de la gernació que havia seguit el concert, el Pere Dalmau m’ensenyà –a mi i a la meva dona– les dependències del Centre Parroquial. Vaig quedar impressionat. Un edifici, crec recordar de tres plantes, amb ascensor i ple de despatxos i sales per a la realització de diferents activitats. El Pere m’explicava els actes i activitats que regularment allí s’hi fan –el concert en fou una– i realment no m’ho podria creure. Vaig pensar i comparar amb Vinyols (i amb molts més pobles)s, i realment no hi havia color.

Cal reconèixer a Mn. Pere el mèrit d’haver aixecat aquest preciós edifici, una casa que estava en ruïnes, i que ell salvà i recuperà per al poble, i sobretot cal felicitar-lo per haver dotat l’immoble de vida, on joves i grans s’hi citen habitualment.

Joan Vidiella