Excursió al Niu de l'Àliga

DIUMENGE, 24 DE MAIG DE 2009

Ermita del Remei (Alcover)- Ermita de les Virtuts – Vall del Glorieta –PR a Mont-ral – Gorgs del Glorieta – Niu de l’Àliga – Ermita del Remei.

Aquesta vegada la climatologia va ser més benigna, i a diferència de l'excursió a la Mola de Colldejou on la boira va malbaratar l’espectacle visual de tota aquella contrada, en aquesta ocasió es va poder gaudir d’una esplèndida, deliciosa i molt interessant excursió per les dues vessants i el barranc del riu Glorieta. A instància i suggeriment de l'amic Joan Vidiella, es va decidir variar una mica l’itinerari inicialment previst i fer la remuntada pel camí quasi perdut que la Secció Excursionista del CF Reddis va recuperar, ja fa alguns anys, amb motiu del Dia de Camí de Muntanya. La pujada era força exigent, sostinguda i llarga, però tots vuit participants van donar mostres d’un més que clar entrenament i forma física, resultat evident de la seva regularitat i participació en les sortides quinzenals. Cap dels participants es va quedar enrere i, ben enfilats i decidits, es va anant guanyant alçada fins arribar a l’ermita solitària de les Virtuts, totalment abandonada i enrunada on, desprès d’una ràpida visita, vàrem esmorzar.

Recuperats de l'esforç, s’inicià el retorn per camins i senders que tallaven uns esplèndids boscos de pins, alzines i matolls, plegats de flors d’allò més boniques i encisadores, fins enfilar la decidida baixada cap el riu Glorieta on havíem de visitar els gorgs i salts d’aigua que l’han fet famós en el món excursionista i esports d’aventura.

I no ens va fallar. De tant en tant, deixant el camí principal ens apropàvem al riu on era patent la remor de l’aigua lliscant per la llera i el salts d’aigua juganera entre les pedres de formes diverses i espectaculars, modelades i rosegades per les corrents líquides des de milers d’anys enrere. Gorgs, tolls d’aigua, vegetació exuberant, indrets inversemblants, quasi impossibles, es van mostrar als nostres ulls, en especial el Niu de l’Àliga, sorprenent d’allò més.

Després d’una estona de quietud i contemplació d’aquell lloc tan especial, vàrem retornar al camí i travessant un altre cop el riu mitjançant un pas de pedres, vàrem agafar una pista ample, sempre en descens, per arribar finalment a l’ermita del Remei, on teníem aparcats els nostres vehicles. Con que la calor i la xafogor apretaven ja de valent, un digne i quasi necessari refresc o cervesa, van posar el punt i final a una de les sortides excursionistes més boniques i agradables de les que portem realitzades des del passat mes de febrer. Així, doncs, tossuts, seguirem anant d’excursió.

Amadeu Pallarès i Antonieta Freixas