Palmfest 2009

Per tot el país el mesos estiuencs venen farcits de festivals de tots els colors i estils musicals però a les comarques tarragonines gairebé brillen per la seva absència, amb les excepcions del CambriRock, el Xofars festival de Flix i el Palmfest, que per quarta vegada planta cara a aquesta situació des de l’Hospitalet de l’Infant L’edició d’enguany podria ser la que definitivament el consolidés, si no ho està a hores d'ara, com a festival de música independent del Camp de Tarragona.

Les actuacions es van concentrar en el cap de setmana passat, però ja el dijous dia 6 hi hagueren els primers aperitius del festival. En aquesta inaugural i gratuïta jornada, l’escenari era en plena platja Punta del Riu. Van encetar la nit dos discjòqueis locals, Helmut i Toy Boy amb una selecció de perles ben ballables de les últimes decades. Menció especial es mereixen els Don Simón y Telefunken, que van portar a terme el seu espectacle pop naïf en tota una performance-actuació entre ales postisses, instruments inventats, sons experimentals i guitarres decorades.

Jaume Pla, més conegut com a Mazoni, era l’estrella de la nit i no va decebre. Acompanyat tan sols d’un baix, la seva guitarra i la bateria, va desplegar el pop-rock en català més directe i contundent del moment. El gran descobriment de la jornada van ser els Arizona Baby, vinguts des de Valladolid, una aposta pel rock americà més genuí amb aires country o fins i tot folk. Van anar de menys a més, conquerint als assistents, i acabant l’actuació amb el micròfon enmig de la sorra, amb els assistents i les càmeres que els rodejaven. La nit es va tancar amb una sessió de rock electrònic, punk i electro-pop a càrrec dels Pin&Pon djs i finalment electrònica directament vinguda de Montpeller de les mans de Boozig.

L’alter ego de Pere Barceló, On Air dj, va ser l’encarregat de començar a escalfar la segona nit del Palmfest. Després de la seva sessió popera, Mar Abella va omplir d’electrònica l’ambient de l’Escenari Nàutic on seguidament els pamplonesos El Columpio Asesino a va desplegar el seu rock estripat sempre acompanyat electrònica i sintetitzadors. Van demostrar el gran moment de la banda i ser un dels referents estatals de l’escena.

Anorak es va trobar amb un escenari ple de gent amb ganes de més, i els van donar el que millor saben, un bona dosi de pop electrònic molt directe. Tot i evidenciar que els cal millorar les veus en el directe, van deixar bon regust de boca.

Guillamino era, almenys personalment, el gran esperat de la nit. Venia en substitució de Mendetz, absents per motius de salut i va ser una gran decepció. Una sessió excessivament experimental i sofisticada, plena de samplers trenca-ritmes, va buidar totalment l’escenari de públic. El francés GQ i en Bailable dj, van tenir-ho dificil per rescatar públic de l’escenari AMA cap al Nàutic.

La nit del dissabte era la que molts tenien marcada com a especial, tant els espectadors del festival i com també els organitzadors, que esperaven omplir a diferència de la nit del divendres, una mica fluixa en quant a assistència.

L’ex-locutor de Radio3 durant anys, Chema Rey, va enfrontar-se a la pista buida amb els últims rajos de sol. A continuació va cedir el relleu als vilanovins Gentle music men, i seguidament des de la capital catalana els joveníssims Extraperlo van omplir l’escenari de ritmes càlids.

La gran cita del festival arribava el dissabte a quarts d’una de la nit, els esperats Love of Lesbian sortien a escena amb un ambient de gran concert, amb una esplèndida assistència i un públic entregat ple de fans incondicionals. Eren molts els acudien al festival bàsicament per l’actuació dels barcelonins i van demostrar que l’escena independent estatal té en els catalans un dels màxims exponents del moment. Als que van pagar els 20€ d’entrada principalment per ells van tenir el que volien, una banda amb ganes d’agradar i complir amb els seus que va desfermar passions.

Elastic Band i la seva mandolina van mantenir una expectació més que acceptable i altre cop Chema Rey va omplir la pista dels èxits més indies del canvi de segle. Els locals i difícilment classificables Astradyne van rematar la nit amb una proposta simple però contundent de baix, guitarra i teclats que destil·lava influències eclèctiques. En Figa, discjòquei que ha actuat a Vinyols i els Arcs, va clausurar la gran nit.

La tarda-nit del diumenge va ser la última oportunitat per assaborir els últims acords i sessions del Palmfest 2009, altre cop enmig de la platja i envoltats de les palmeres que suposem donen nom al festival.

Segons els assistents...

El millor: l’ambient, els grups i l’organització

El pitjor: els preus i  la poca separació entre l’escenari principal i la zona showcases.