Unes postals visuals molt suggeridores

Diumenge, 7 de març de 2010 

Una vegada més hem tingut sort ja que, malgrat les pèssimes i gens encoratjadores condicions climatològiques anunciades pel diumenge, el temps ens va respectar tot el matí i vam poder fer l’excursió tal i com estava prevista.

Des de la Febró, el grup de 17 participants vam iniciar la caminada tot agafant el carrer de l’Església, en forta pujada, per anar a trobar la carretera de Prades, just al costat del cementiri on s'hi troba un pal indicador de camins que vam deixar de costat, doncs el que havíem de prendre era un altre bastant imprecís, més avall, que ens portaria, sempre en suau pujada, resseguint pràcticament el barranc del Corral, a la part alta dels Motllats i al Picorandan. Val a dir que el sender estava constantment barrat per una munió d’arbres i branques caiguts com a conseqüència dels temporals de vent i neu de les darreres setmanes. Aquesta circumstància es va repetir durant tota l’excursió allí on travessàvem zones boscoses i ens vam haver de dedicar a apartar-les sempre que el pes i les dimensions ho permetien, òbviament manualment, atès que no dúiem cap tipus de eina ni estris per desbrossar.

El paisatge, de pujada, caminant força estona per la mateixa llera del barranc, ens oferí unes postals visuals molt suggeridores, tant a una banda com a l’altre, amb parets calcàries molt erosionades i amb formes rares d’allò més boniques. Desviant-nos un xic, en un moment donat, vam poder visitar la cova de la Vila, que no era altre cosa que una paret feta amb pedra verge i argamassa que tancava una més que important balma sota la paret rocosa i que, segurament, va ser construïda pels pastor, anys enrere, per guarir i tancar els ramats d'ovelles que pasturaven per aquells indrets. Reprenent el camí, un altre racó se’ns oferí a la nostra vista; era la font del Bassi, on rajava un bon fil d’aigua que es perdia i filtrava pel terra sorrenc en aquell punt del fons del barranc. Ja a la part alta, la vista sobre tota la vall va colpir a tots, ja que de l’exuberància i frondositat vegetal de tota la remuntada vam passar, de sobte, a l’extrem dels Motllats, àrid i pedregós, agreujat, encara més, per l’incendi forestal d’uns anys enrere que va arrasar tota aquella part de la muntanya. Realment una tristor immensa veure la destrucció d’un paratge tant interessant en estat natural, ara ennegrit i pelat, i que tardarà molt anys a recuperar-se.

La visita ràpida a la penya Picorandan era inevitable malgrat que allà dalt hi feia força fred, però s’ho valia, doncs la vall de Capafonts, allà sota mateix, era veritablement  espectacular. Deixant la roca, i una mica guarits de la brisa freda que corria, vam esmorzar, i ja seguint el GR.65.5 a Prades just per l'encreuament de la Febró i Capafonts, s’avançà per la carretera, més o menys un quilòmetre, per agafar a l’esquerra una pista que, sempre en descens, ens conduí, travessant una zona de bosc magnífic, a trobar el PR de la marxa Reus-Prades-Reus que ens guiaria, amb total seguretat, fins a la Febró. Passar el barranc va ser sorprenent i un pel dificultós, doncs el gual de sempre conegut, havia desaparegut fruit de les intenses i continuades riades d’aquest hivern. Ja recuperat el camí, en poca estona s’arribà al poble on, donat que era prou aviat, es va arrodonir la matinal prenent unes begudes refrescants a l'Hostal de la Perdiu que, com que érem una bona colla, ens va obrir i atendre.

Conclusió: un matí i caminada molt bonica i complerta, on tots vam tornar a casa contents per l’experiència viscuda.