Aparcar sense pagar, missió impossible?

Passar les vacances al Molí d’Avall ja té una nova preocupació: el parquímetre. Aquest estiu, l’avís s’ha convertit en realitat. S’havia anunciat amb més o menys ressò que després de l’entrada en funcionament de l’aparcament de la plaça de la Concòrdia, s’instal·larien parquímetres als carrers del voltant per acabar de reconduir el trànsit dens que fins ara hi ha hagut a la zona en les dates estiuenques.

Doncs bé, l‘anunci de les zona blava ja s’ha convertit en realitat. De les 10 del matí a les 2 del migdia i de les 5 de la tarda a les 10 de la nit, estacionar el cotxe en la zona sud del terme municipal costa el mateix que deixar-lo en plena zona comercial de la rambla Jaume I o davant mateix de la platja del Regueral de Cambrils. Amb una tarifa mínima d’estacionament de 20 cèntims d’euro, amb un cost de 60 cèntims per hora i 3 euros per anul·lar una denúncia i la possibilitat d’adquirir abonaments per a tota la temporada estiuenca de pagament, que acaba el 15 de setembre, mentre que a Cambrils dura quinze dies més.

Quan alguns veïns de la zona ja li van veure les orelles al llop, van fins i tot concentrar-se davant alguns mitjans de comunicació per posar de manifest el seu descontentament per l’establiment d’un pagament per l’ocupació rotatòria de la via pública, una mesura fins aquest principi d’estiu inexistent al nostre municipi.

Tanmateix, poques setmanes després ja es podien constatar els primers efectes d’aquest nou mètode implantat. A vol d’ocell, es podien distingir tres zones llindants i que, alhora, oferien unes imatges completament diferents segons els vehicles estacionats.

Les voltes inacabables que l’estiu passat feien molts conductors pel Molí d’Avall a la recerca d’un aparcament gratuït s’han traslladat a pocs metres més enllà, just l’altra banda de la partió de terme, als carrers de l’eixample del Port cambrilenc, una zona molt poblada i amb dèficit d’aparcaments, històricament sempre molt cobejats pels habitants dels seus edificis i que encara es mantenen de franc. Aquesta munió de cotxes en circulació a la recerca d’un insòlit espai buit caracteritzava el primer espai.

El segon espai el formaven els mateixos carrers del Molí d’Avall. Els seus carrers s’han vist molts moments del dia amb més aparcaments buits que no pas plens, amb ocupacions, en determinats dies i a determinades hores, que podien ser fins i tot de només un terç o la meitat de les places d’aparcament del carrer corresponent.

I el tercer espai proper clarament definit han estat els camps oberts sobre les dues rotondes que fa el camí de Cavet a l’alçada dels dos passos sota la via per accedir al Molí d’Avall. La seguretat dels conductors de no haver de pagar parquímetre en cap moment del dia ni de la nit ha motivat que a qualsevol hora aquestes zones de terra estiguessin plenes de cotxes estacionats, i n’hi havia tanta quantitat com fins ara no s’havia vist, fins i tot amb diverses i llargues files creades espontàniament

Els propietaris dels vehicles, deixant-los en aquestes zones més llunyanes, s’han despreocupat de la butxaca i del rellotge, un neguit que alguns veïns del Molí d’Avall han tingut cada dia. Així, cada matí, quan érem pels volts de les 10 es veien alguns conductors com sortien de casa seva a treure el cotxe d’aquests carrers abans que comencés l’horari de pagament i passés el o la vigilant vestit de blau i amb identificació de l’Ajuntament de Vinyols i els Arcs a l’uniforme.

Amb el temps anirem veient com evoluciona aquesta relació entre l’home, el cotxe i el parquímetre als nostres carrers. De moment, hem pogut constatar que l’Ajuntament l’ha iniciat segurament amb presses, i és que als tiquets que expenien les màquines no hi constava ni el nom del municipi, el text era tot en castellà, i també s’han trobat a faltar cartells informatius a les mateixes zones blaves que indiquessin les dates d’inici i final d’aquest aparcament regulat, tal com s’acostuma a fer arreu.

Jordi Grau