La vall de Capafonts

La vall de Capafonts

El dia s’aixecà amb un cel gris i amenaçador, però tot i així un grup de 18 amics ens aplegàrem al punt de sortida per anar direcció a Capafonts tal i com estava programat. Un cop arribats allí i després de deixar els cotxes aparcats al poble, vàrem començar a pujar pel camí de la Foradada. El nom prové d’un pont natural que es troba a mitja alçada i que cal passar per sota per prosseguir el camí.

Un cop aconseguit l’objectiu d’arribar a la part més alta, s’obrí davant dels nostres ulls la grandiositat del barranc de l’Horta. Allí aprofitàrem per esmorzar a recer del ventet que bufava a primera hora del matí i que era una mica fresquet. Un cop recuperades les energies tot resseguint el camí al costat de l’espadat calcari, vàrem poder gaudir de diverses balmes i principalment de la cova del Grèvol, d’una fondària força important. Després de les fotos, que no podíem deixar de fer, arribàrem al barranc de la Pixera amb el seu petit torrent, que després de passar-lo a gual, ens conduí pel mig d’un bosc ple de flors exuberants a una pista forestal.

Aquest camí, en molt bones condicions i molt ben senyalitzat, ens conduí al pont de Goi. L’indret és un accident de la natura poc comú, dons en arribar s’ha de passar pel damunt del pont natural i per seguir el camí s’ha de passar per sota. Un lloc realment molt curiós i bonic que va fer la delícia de tothom.

El nostre següent objectiu era visitar la cova de les Gralles a la qual arribàrem seguint un camí, primer pel mig del bosc i després passant pel bell mig de la llera d’un barranc amb grans pedres que haguérem d’anar sortejant. L’esforç es va veure més que recompensat en arribar, doncs davant nostre s’obrí un espectacle difícil de descriure: un espai grandiós amb un petit salt d’aigua provinent dels Motllats que en forma de cascada, cau a gran alçada i va formant un toll a peu de la cova, que a l'omplir-se va enviant l’aigua sobrera barranc avall fins a la capçalera del riu Brugent. L’espectacularitat i la grandiositat de l’espai que s’ofereix a la vista dels visitants es podria comparar amb un àpside d’una església molt principal. Després de les fotos que no podíem deixar de fer, tocava seguir el camí, doncs el temps passava inexorablement i calia acabar la caminada. Encara ens quedava visitar un altre lloc idíl·lic, al qual arribàrem després d’una forta baixada. Efectivament estem parlant de la font de la Llúdriga. Aquest espai meravellós és el naixement del riu Brugent, indret enmig d’arbres imponents i vegetació exuberant, on brolla una quantitat d’aigua força important, que juntament amb altres petits rierols que provenen, en temps de pluja de la part alta de la muntanya, configuren la primera vida del riu Brugent.

Finalment, per un pista ampla, i en mitja hora, ens trobàrem davant dels cotxes per donar per finalitzada l’excursió.

Val a dir que la climatologia va ser indulgent amb nosaltres, doncs no va ploure ni una gota i ens alguns moments semblava que el sol ens volgués acompanyar. Vàrem tenir la sort dels valents, ja que l'excursió va ser llarga i el mal temps ens hauria privat de gaudir d’unes espectaculars vistes que vam poder fruir en tot moment.

Cal agrair a tots els participants la bona disposició que sempre demostrem i aprofitem aquesta crònica per animar als indecisos perquè s’uneixen al grup on seran benvinguts i podran gaudir del plaer de caminar per senders tranquils en plena natura.