El nom diu molt

Quan hom neix, una de les primeres coses que es fa es la d’inscriure el fill o filla al registre civil. Aquell infant que acaba de néixer portarà un nom que l’acompanyarà tota la vida (si ell vol) i que l’identificarà clarament entre la comunitat. Triar un nom, no és només cercar un conjunt de síl·labes ben sonants, sinó que és quelcom més complex. Cada nom vol dir alguna cosa, té un significat, un sentit. D’aquí, la importància de la decisió que han de prendre els pares en el moment d’escollir un nom pel seu fill o filla.

Al nostre municipi, darrerament, s’han produït uns quants bateigs, i no em refereixo a l’acte d’administrar el sagrament del baptisme, sinó al fet de donar nom a diferents carrers del municipi, en concret del nucli de Vinyols.

En el número anterior us donàvem a conèixer el nom dels nous carrers a conseqüència de la urbanització dels horts del Trilles i de ca la Blanca. Personalment, considero tots els seus noms molt encertats. I us explicaré perquè.

Per fi, s’ha fet justícia amb el fundador del poble de Vinyols, Pere de Clariana, i, finalment, aquest personatge, que va fundar el nostre poble un llunyà 1210 portarà el nom d’una plaça, i no serà una plaça qualsevol, ja que em refereixo a l’espai que quedarà en la part posterior de l’església un cop acabades totes les obres.

Carrer dels Lledoners, plaça de l’Abeurador, carrer dels Hortets... Aquests són alguns dels altres noms escollits, uns noms amb una estreta relació amb l’indret on s’està aixecant la nova urbanització. Malgrat ja no hi hagi l’abeurador, la plaça que portarà el seu nom ens ho recordarà; encara que els hortets hagin desaparegut, tots recordarem que estaven allí...

Aquesta és la millor manera de ser conseqüent amb la teva realitat més immediata. Ja que la febre constructora no s’atura, almenys no perdem els orígens.

Joan Vidiella