Interessant visita a l'extrem occidental del Montsant

Diumenge, 3 d'octubre de 2010 

Recent inaugurat el curs 2010-2011, en aquesta segona sortida hem volgut pujar una mica més el nivell, fidels encara a l’idea de no repetir cap excursió i així anar resseguint tot el conjunt extensíssim de rutes i caminades excursionistes que les nostres muntanyes més properes ens ofereixen. Així, doncs, vam escollir anar a visitar l’extrem més occidental de la serralada del Montsant, és a dir, la part que, des de la Vilella Baixa, puja pel coll de la Creu, i el grau dels Bous a la part més alta de la feréstega muntanya, tot resseguint i visitant abans  la font del Racó on s'hi arriba, tot sigui dit, per una estreta i espectacular llisera una mica angoixant, però d’una espectacularitat gens discutible. Són d’aquells moments i racons inoblidables que s’han de veure per poder copsar la meravella que la natura, sempre generosa, ofereix gratuïtament als qui, com nosaltres, s'hi acosten amb devoció i respecte.

 

L’esmorzar a la part més alta del grau dels Bous o del Caragol, nom propi molt adient donat els revolts encara força ben empedrats i conservats del seu camí de pujada, va resultar molt relaxat i agradable doncs la temperatura, allà dalt, era molt suau i s'hi estava tant i tant bé, que es va allargar una mica més del compte, tot plegat propiciat per la celebració d’un aniversari i un sant de dos companys de caminada que ens van oferir, per celebrar-ho, unes galetes i pastes molt bones, acompanyades, com no, del cafè molt calent de la Tere i una mica de licor del Joan Vidiella. Realment, val la pena destacar-ho, doncs l’estona va ser d’allò més agradable.

 

Però  s’havia de continuar i ja en marxa, el camí ens va conduir vorejant el barranc del Bassots fins al Racó dels Montalls, on s'hi troba un dels conjunts de barraques de pedra seca més ben conservats que es poden contemplar, en especial la del Creuetes just al final de la pista que des de la Morera de Montsant, passa per Escaladei i mora en aquell indret.

Ja a meitat del recorregut, i seguint l’itinerari previst en direcció oest, sempre de baixada pel grau de l'Empedrat, vam caminar pel que queda d’una antiga subvia romana, avui molt desfigurada, per arribar després d’una bona estona a un encreuament de camins que en cinc minuts, deixant el principal, ens portaria a veure el pont de Cavaloca, lloc de pas sobre el barranc, d’origen segurament també romà, i reconstruït al llarg dels anys posteriors, especialment en època medieval. El valor real és que ja no conserva la volta de canó o arc de mig punt original, típica dels primers constructors, si no que en un moment donat es va convertir en un arc ogival, és a dir, de caire gòtic, o sia en la part central en punxa. I el que realment sorprèn és que també esta fet amb pedra seca, sense cap tipus de ciment, que no es coneixia, i allí està llampant, ferm i desafiant el pas del temps. Tot un exemple d’enginyeria civil de la pagesia intel·ligent de totes les èpoques que va ser capaç de construir i reconstruir el que fes falta i superar totes les adversitats i desastres cíclics que de tant en tant els tocava patir. Per rematar la informació val a dir que aquesta ruta era la que unia, des de temps immemorials, els pobles de la Vilella Baixa i Cabacés.

 

Tornats al camí principal, en una hora resseguint un altra itinerari circular, s’arribà al poble de sortida on teníem estacionats els nostres cotxes i d’allí cap a Vinyols, on ens esperava un bon dinar, òbviament molt merescut.