Renoi els rovellons!

Diumenge, 17 d’octubre de 2010 

Aquesta sortida la vàrem preveure com a “matinal llarga” i realment va ser-ho. Al punt de concentració ens aplegàrem 15 amics tot i que la previsió del temps era dolenta, de baixes temperatures i fort vent. En arribar a Farena realment feia fred, però, com és normal, al començar a pujar pel grau del Roquerol les sensacions van anar canviant per acabar, quasi tots, en màniga curta, doncs realment la pujada era força exigent.

En arribar dalt a la muntanya, l’espai ens oferia un bonica llisera de pedra on ens vam instal·lar per esmorzar relaxadament i festejar el sant de les Tereses, que ens van obsequiar amb coc, xocolata i vi dolç, tot boníssim. 

 

Després de tot això, s’havia de continuar i vam seguir pel bosc per buscar el camí d’entrada de la mola Roquerola, cosa que es va aconseguir sense massa dificultat. El lloc és força interessant doncs es va resseguint la mola per la part de sota, amb altes i verticals parets calcàries, tot resseguint un camí a mitja alçada que ofereix una vista impressionant sobre la vall del riu Brugent i la serra del Pou. El següent objectiu era enllaçar amb el GR que ens portaria a la mola d’Estat, tot pujant un grauet curt però molt bonic dit dels Escaladors a 1.048 metres d’alçada.

 

El camí  era clar i després de parar-nos a la taula dels Quadre Batlles, lloc curiós que parteix els termes de Vimbodí, Farena, Prades i Rojals i on la tradició fixa el punt neutral on els respectius es reunien, asseguts al voltant de la taula de pedra, per parlar dels temes comuns de conreus, ramaderia i tala del bosc. Deixant el lloc i en poca estona, vàrem arribar a la mola d’Estat, punt alt i mirador espectacular de tota la contrada. Donat que feia un dia amb ventet del nord la vista de la que es podia gaudir sobre el Baix Camp era nítida i poguérem veure clarament la costa amb tots el pobles disseminats pel voltant. Un lloc molt maco!

Calia seguir i trobar el camí que ens portaria pel coll de Viladecabres fins al Mas d’en Toni, que encara era lluny. Tot anava bé, segons allò previst, fins que vam adonar-nos, després d’una estona de baixada, que havíem perdut la bona traça i anàvem en direcció equivocada, drets cap a l’espessor d’un bosc sense cap possibilitat de sortida. Van ser moments d’angoixa i frustració doncs no estava gaire clar el que havíem fet i com ens havíem empassat tant lamentable error. Reflexionant, vam arribar a la conclusió que havíem, inconscientment, baixat la guàrdia de la necessària atenció a la que obliga la muntanya, mirant tots plegats de trobar rovellons, exercici que no va decaure en cap moment de l’excursió, doncs alguns se’n veien i es plegaven, i això ens va fer desorientar i permetre una relaxació que finalment vam acabar pagant, allargant molt la sortida i arribant molt tard a casa.

 

Bé, doncs, calia desfer el camí i mirar de redreçar la marrada. Després de caminar una bona estona finalment vàrem trobar el senderó que, inexplicablement, no havíem vist en el moment oportú. Un cop tots ben encarrilats només calia tirar avall fins arribar a la plana i poc a poc, dons ja estàvem una mica cansats, vam anant resseguint el baixador fins arribar al Mas d’en Toni. Sort vàrem tenir que allí una abundosa font d’aigua ens va permetre beure i refrescar-nos per agafar forces per a poder arribar a Farena. Després d’una estona de descans, vàrem seguir pel sender sobre el riu Brugent que ens duria, en una mitja hora, al lloc d’inici de l’excursió. Total, que arribàrem als cotxes a dos quarts de cinc de la tarda i a casa una hora més tard, aproximadament. La sortida sabíem que era llarga, però carai, no tant!!

Però  en fi, caminant per la muntanya ja passen aquestes coses; els senders de vegades no estan tot el senyalitzats que caldria i una equivocació és fàcil que es produeixi, sobretot si al bosc hi ha rovellons. Per descarregar la mala consciència i parafrasejant a un destacat esportista, molt conegut, es pot dir:A VECES SE GANA, A VECES SE PIERDE, LA MUNTANYA ES ASÍ...!!

Això  sí, cal destacar l’actitud del grup que lluny de queixar-se van afrontar la situació amb esperit esportiu i positiu. Gràcies a tots i fins a la propera que serà a la mola de Colldejou, amb opció de baixar per la canal del Mig i pujar per la canal Fosca.