Posada del pessebre a Sant Joan del Codolar

 

Diumenge, 19 de desembre de 2010

Igual que l’any passat, un temps plujós, emboirat i insegur, va posar en perill la viabilitat de portar a terme adequadament la cerimònia de posar el pessebre a muntanya. Tots recordàvem la nevada de l’any 2009 i la forma tan improvisada que vàrem haver d’adoptar per fer-la aprofitant, això sí, el teló de fons natural del mantell blanc de la neu i l’espectacularitat del fenomen tan inusual en el nostre territori. Però la neu no mulla en excés, no així la pluja que amenaçava fer acte de presència en qualsevol moment. Finalment, no va anar a més i després d’uns petits i minsos plugims, la boira es va anar dissipant i el sol, tímidament, va anar traient el cap, temps suficient perquè nosaltres poguéssim amb total il·lusió i optimisme fer realitat aquesta II Posada de Pessebre a Muntanya de la Secció Excursionista El Replà de Vinyols i els Arcs.

 

Com era previst, un grup de caminadors es desplaçaren a Albarca amb cotxe i des d'allí varen fer a peu, pel camí de la Llisera, el tram que va des del poble fins a l’ermita de San Joan del Codolar. La resta del grup, desplaçats al lloc amb vehicles particulars, els esperaven per esmorzar plegats, cosa que feren amb molta gana i xerinola. Al voltant de les 11 del matí, ja prou alimentats, i una vegada immortalitzat el moment per les corresponents fotografies, tot el grup, compost per 34 adults i 7 petits, caminaren un petit tram per arribar a la part de darrera de l’ermita on estava instal·lat el nostre pessebre que fou novament resituat de la mà de tota la mainada com a símbol de participació activa a la cerimònia.

 

Es llegí  una salutació i felicitació nadalenca i tot seguit, amb els díptics commemoratius a la mà, on hi figuraven les lletres de les estrofes, es cantarem tres nadales populars acompanyats musicalment per l’Amadeu i la seva harmònica. No cal dir que la pau i serenor de l’entorn, la màgia del moment i el grau de recolliment de tots els participants van propiciar que el senzill acte esdevingués molt emocionant i digne. Els aplaudiments i comentaris positius al final ho ratificaren i tots plegats vam experimentar una gran alegria i una màxima satisfacció per l’estona màgica que havíem viscut.

 

Però  els petits estaven inquiets perquè el tió estava amagat i s’havia de trobar. Amb moltes ganes i una extrema curiositat tots plegats vam avançar per un petit i recargolat senderó cridant-lo perquè es fes present. Finalment la bestiola fou localitzada en un petit replà, al costat d’una gran roca i els crits d’alegria es van fer ressò per tota la muntanya. Es podeu imaginar les garrotades que va rebre el pobre tió de mans dels exaltats petits armats amb unes bones vares d’avellaner que l’amic Joan M. Mestre havia preparat per a l’ocasió.

Finalment, ja ben estovat, després de cantar la corresponent cançó, s’aixecà la manta que el cobria i tots van rebre una bossa de llaminadures diverses que varen fer la delícia dels més menuts. Es respirava molta alegria de grans i petits i va ser una estona molt divertida i gratificant.

Per acabar la diada es va celebrar un dinar de germanor a la Fonda Toldrà d’Ulldemolins, amb una participació de 29 adults i 7 petits.