Caminada sota zero

Diumenge, 23 de gener de 2011 

Ens deien que faria fred, però tretze varen ser els valents que ens aplegàrem a la sortida per anar a la muntanya com si això no anés amb nosaltres.

Els 8 graus sota zero que hi havia a l’ermita no van ser obstacle per començar a pujar pel grau dels Tres Esgraons i superar la forta pujada i els desnivells (esgraons) equipats amb ferros fins arribar a la part més alta de la serralada. L’esmorzar, en un racó a la solana, va ser molt gratificant després de l’important esforç físic emprat.

El paisatge del racó del Meloner i la serra Major al fons era d’allò més bonic i la lluminositat donada per un sol radiant i quasi sense vent, feien de la caminada una autèntica delícia.

Superada la cota de la part més alta de la serralada, vàrem baixar per un senderó prou fresat al pas del Gat, escletxa natural molt estreta i d’una bellesa natural especial després de passar per una estreta llíssera equipada amb cable de seguretat. La font del Manyano estava, òbviament, glaçada i ja remuntant el camí en direcció a la part alta de la serra Major vàrem poder gaudir d’un paisatge esplèndid sobre el barranc dels Pèlags i la serralada posterior. Tot molt maco.

Ja al pal del Crist de la Sang, s’avançà una mica més a ponent, per arribar i visitar la cova Santa, si més no, una estona, amb els frontals que algú portava a la motxilla. Realitzada la visita s’inicià el retorn, ja de baixada, pel grau del Tomaset, on vàrem tornar a gaudir d’una panoràmica impressionant del Priorat i les seves vinyes tan ben treballades i arrenglerades. A la nostra dreta, una mica més lluny, el poble de la Morera omnipresent des de molts punts de la serralada.

El grau resultà  una mica llarg però molt distret i relativament fàcil de caminar. Com a balcó privilegiat estava a l’abast de la nostra vista, Cornudella, el pantà, els cingles de Siurana amb el poble al seu llom, el Gallicant, Poboleda i tota la immensitat de les muntanyes que ho envolten.

L’ermita era allà baix, ben definida, amb els seu xiprers airosos i verticals, donaven fe que l’excursió tocava a la fi després d’haver caminat durant cinc hores. Ben contents i satisfets de l’esforç realitzat i la valentia per afrontar la sortida malgrat les adverses condicions meteorològiques, vàrem tornar a Vinyols amb els nostres vehicle estacionats en aquell punt.

Fins a la propera. Bon camí a tots.