L’ermita de Barrulles i el seu bell entorn

Diumenge, 20 de febrer de 2011 

Tal com estava previst en la programació trimestral, tocava aquest diumenge, dia 20 de febrer, visitar la vila de Capafonts, visitar la bonica i amagada ermita de Barrulles, a la part baixa de la serra de Prades, i tornar al poble tot resseguint el riu Brugent.

Un total de 13 amics vam participar en la caminada que, en tot moment, va ser molt agradable, relaxada i tranquil·la, doncs tant la pista d’accés a l’ermita com el sender de baixada al riu, sempre resseguint el barranc del Forn Teuler, estaven molt nets, ben transitables, amb l’al·licient d’anar sempre envoltats d’un bonic i ombrívol bosc d’alzines on s’hi barrejaven, de tant en tant, grups de pi roig, prims i estilitzats, cercant la llum de la part alta del roqueram.

L’esmorzar a l’ermita, buscant un raconet de sol, com sempre, va ser molt agradable amb la particularitat de celebrar l’aniversari del company Joan Galera, que va tenir el detall de convidar-nos a una copa de cava i galetes i va rebre una felicitació molt cordial per part de tots. PER MOLTS ANYS, JOAN!

Com dèiem abans, la baixada en direcció al riu Brugent va resultar d’allò mes interessant, doncs el sender estava molt ben cuidat i net i en un tres i no res ja érem a la part baixa. Com que era aviat vam decidir allargar una mica més l’excursió i agafant la direcció descendent del riu, en direcció a Farena, vam anar a cercar la pedra (tormo) anomenada la Manugra, que la corrent del riu ha anat modelant en el pas del temps deixant-la amb una forma de rovelló o paraigües, molt característica. Abans vàrem visitar la zona de la Fou, lloc planer a vora del riu, amb molt xops plantats i on, anys enrere, abans d’una gran riuada que la va malmetre, s’hi feien moltes acampades. El penya-segat frontal de la muntanya, alta, quasi imponent, i el curs del riu, amb tolls d’aigua per poder-s’hi banyar al bon temps, eren colpidors i donaven fe de la bellesa de l’entorn i de que va valdre la pena la visita i conèixer de primera ma aquesta meravella natural.

Ja de retorn, seguint el camí en direcció a Capafonts, vàrem fer dos passos de riu, ara amb molt poc cabal, per uns pontets ja preparats, suposem pel servei forestal o els equips de neteja i conservació dels espais naturals. Va ser divertit on no van faltar les típiques brometes d’allò: “ai que caic!!!“.

Ja en l’últim tram, ja a prop del poble, la visita i sessió fotogràfica d’un pont medieval, ara restaurat, que donava l’accés sobre un interessant gorg del riu, va ser molt bonica i entretinguda. Amb un sol radiant, una temperatura fresca però molt agradable, i caminant en suau pujada per un net i definit camí amb marges de pedra seca a ambdós costats, arribàrem als cotxes i tornar a Vinyols. Era d’hora i no estàvem gens cansats, circumstància aprofitada per alguns per anar a casa i preparar el dinar relaxadament i altres, allargar una mica fent una birra refrescant.

La propera sortida serà el dia 6 de març i “tocarem” un altre indret amb sortida des del coll d’Alforja, que seguint el GR.-7 en conduirà a la vall dels Molins (de bonica història), per arribar al poble d’Arbolí i d’allí, pel PR-C 88 (ruta del Carrasclet), baixar pel Portell de l'Embut fins a la vila d’Alforja. Us esperem a tots.