Ai, les obres!!!

Tenim mig país en obres. Els cicles polítics així ho porten, i si la primeria dels mandats a les institucions serveixen per planificar, la segona meitat es dedica fonamentalment a executar les obres.

I ens trobem en una societat en què cada vegada més la ciutadania és, d’una banda, exigent, i de l’altra, impacient. I en què cada cop més les administracions han de ser capaces de respondre amb rapidesa i eficàcia a les necessitats ciutadanes. I, pel que fa a l’obra pública, això es fa difícil quan tenim una eufòria constructora arreu i costa trobar empreses d’aquest sector que treballin amb la professionalitat i la cura necessària i no es deixin emportar pel miratge imperant del diner fàcil i ràpid.

Aquest entorn fa que les obres d’infraestructura importants siguin polèmiques gairebé arreu. Des de l’aparcament de la Part Alta de Tarragona, d’obra més llarga que un dia sense pa, fins a les obres de mai acabar que volten carrers, places i avingudes de Reus.

Símptomes semblants ja s’han detectat al Molí d’Avall. Resoldre un projecte llargament desitjat com és l’aparcament de la plaça de la Concòrdia significa una obra duradora que afecta persones, accessos, trànsit, sorolls, pols, vendes, incomoditats... Costa que la gent ho entengui així, però en principi aquest ha de ser el peatge que es paga avui per gaudir d’un futur millor. Aquestes llargues obres van fer pujar la mosca al nas a força veïnat mentre es foradava el terra i fins que no es va cobrir i obrir l’aparcament al públic, i ara l’obra de condicionament de la plaça de la Concòrdia ha trobat la sensibilitat social adobada.

A poc a poc els paletes van creant la silueta definitiva d’aquest espai públic, però amb un cost social notable. Creix un nou malestar sobre un malestar anterior, ja que es reprodueix la situació: les limitacions de circulació, les poques vendes, el soroll de les obres, la pols que s’escola per tot arreu, les piles de material constructiu... un entorn tot damunt davall mentre el calendari gira fulls.

I tot això en una obra en la qual la corporació ha dipositat moltes esperances pel convenciment que resultarà atractiva i que és molt beneficiosa per a la comunitat. Amb paciència, tot costa però un dia o altre s’acaba. Fins i tot les obres de la seu, que deia aquell!

I si parlem d’obres públiques, hi ha un altre espai ciutadà que ha guanyat caràcter i utilitat aquests darrers mesos. Es tracta d’una petita placeta a tocar del pas sota la via del tren que entra al Molí d’Avall directe des de l’ajuntament i el Centre d’Assistència Primària de Cambrils.

Després d’anys d’abandó i deixadesa, aquell racó ja fa tota una altra cara. Ha esdevingut una placeta amb jocs per a la canalla i bancs per a seure, convenientment separada del carrer i de les incursions d’animals de companyia amb ganes de defecar mitjançant una barana de fusta amb porta i tot. Tanmateix, en el moment de redactar aquest article la nova font que hi ha no rajava aigua i era plena d’arena.

Fins i tot la Sagrada Família s’acabarà, que deia aquell!

Jordi Grau