L'espiell

El proppassat 27 de gener, Refugi, el nou grup de Joan Reig, bateria d’Els Pets i Mesclat, tocava a Constantí en el marc de la Festa Major de Sant Sebastià. Aquesta era la tercera actuació de la formació, després de Sant Pere de Ribes i Cardedeu. Podríem dir, doncs, que era l’estrena oficial a casa seva.

El repertori de Refugi reivindica la cançó catalana a través d’un espectacle sota el nom de Cançons amagades, des de la Nova Cançó fins al Rock Català. Joan Reig a la veu, acompanyat pels músics Joan Pau Chaves i Dani Peña al piano i el contrabaix, respectivament, fa un repàs a la nostra cançó, des dels seus orígens, en els anys seixanta amb els Setze Jutges, fins al rock català. Reig s’encarrega de cantar les cançons i explicar-les al públic, un públic, el de Constantí, encapçalat pel vinyolenc i col·laborador d’EL REPLÀ, Pere Dalmau, i entre els quals també s’hi trobava un servidor.

El passat 18 de desembre entrava en funcionament el tram de la línia d’Alta Velocitat entre Lleida i Roda de Berà, amb parada a l’estació del Camp de Tarragona, situada a cavall dels municipis de Perafort i la Secuita. Uns dies després de la seva inauguració, la curiositat em va portar a visitar la nova estació i veure l’ambient que s’hi respirava.

Per a la majoria de ciutadans del Camp de l’altra banda de Reus, anar a Perafort o la Secuita no és un recorregut habitual, tot i això, vaig agafar el cotxe i, sense consultar cap mapa, em vaig dirigir cap a la recent estrenada estació. Cap a Reus, cap al Morell, i un cop allí, cap senyal que indiqui cap on haig d’anar per anar a Perafort o la Secuita. Pregunto, i molt amablement m’indiquen que he d’anar en direcció cap a la Pobla de Mafumet i tot recta ja trobaré la carretera N-240 que m’hi porta. Explicat, molt fàcil, però...

El juny de 1999, per les eleccions municipals d’aquell any, s’estrenà el col·legi electoral dels Arcs. Fins llavors, els habitants d’aquest nucli del municipi votaven en l’únic col·legi electoral existent fins aleshores, és a dir al nucli de Vinyols.

L’aparició del col·legi electoral dels Arcs fou una molt bona notícia pels vinyolencs del sud, atès que s’estalviaven un desplaçament de prop de 10 quilòmetres per exercitar un dret democràtic que tots els ciutadans gaudim. De retruc, però, l’existència de la mesa dels Arcs ens ha portat d’altres novetats que potser, inicialment, no esperàvem. I em refereixo a l’existència de dues realitats polítiques ben diferenciades.

L’estiu, per a la gran majoria de mortals, és temps de descans, vacances, platja, lleure... I, precisament, d’aquesta última opció és de la que us vull parlar. Molts municipis aprofiten l’arribada de l’estiu per organitzar festivals musicals. Escoltar música a l’aire lliure –sovint en un marc incomparable– és una combinació que funciona d’allò més bé durant les caloroses nits de juliol i agost.

A la nostra comarca tenim dos exemples molt clars d’aquest tipus de certamen: el Festival de Música de Cambrils i les Nits de Bonmont de Mont-roig. El festival de Cambrils es ve celebrant des de l’any 1974 i en canvi el certamen mont-rogenc és molt més recent, de l’any 2003. Ambdós festivals tenen un cartell molt complet, tot i que la línia dels artistes que hi participen en cadascun d’ells res té a veure. A Cambrils es decanten més per gèneres musicals més clàssics –també toquen dansa– i artistes per a un públic entès amb més qualitat musical que nom, i en canvi a Mont-roig ve a ser tot el contrari, artistes de renom internacional i músiques molt més comercials.

Quan hom neix, una de les primeres coses que es fa es la d’inscriure el fill o filla al registre civil. Aquell infant que acaba de néixer portarà un nom que l’acompanyarà tota la vida (si ell vol) i que l’identificarà clarament entre la comunitat. Triar un nom, no és només cercar un conjunt de síl·labes ben sonants, sinó que és quelcom més complex. Cada nom vol dir alguna cosa, té un significat, un sentit. D’aquí, la importància de la decisió que han de prendre els pares en el moment d’escollir un nom pel seu fill o filla.