Terra de frontera

Tal com dèiem en el darrer número d’aquesta nostra revista EL REPLÀ, la sensació ciutadana de tenir un país en obres, un país en eterna construcció s’accentua en arribar el final dels quatre anys de mandat dels ajuntaments i en acostar-se les eleccions municipals. La planificació de les institucions i el mètode de funcionament establert així ho porten.

Al Molí d’Avall, aquesta realitat és palpable des de fa uns quants mesos, precisament al seu nucli estratègic, a la plaça de la Concòrdia. Baixar de tant en tant a passejar pels voltants de l’obra encerclada amb tanques de seguretat és constatar com la gent gran que bada algunes estones amb la feina dels operaris i parla sobre l’evolució de les obres afegeix ara a la conversa els seus comentaris sobre les llengües i els colors d’aquests empleats –coses del món que ens toca viure.

L’accés a la urbanització del Molí d’Avall es caracteritza des que van construir el camí de Cavet per les dues rotondes als seus passos sota la via del tren. Mentre que una rotonda –la més propera a l’ajuntament cambrilenc– té circulació d’entrada i sortida d’aquesta zona, l’altra rotonda, que enllaça amb el camí de Sant Joan, només rep vehicles de sortida des del Molí d’Avall, ja que el pas sota la via del tren és tan estret que només permet un sentit de circulació.

Tenim mig país en obres. Els cicles polítics així ho porten, i si la primeria dels mandats a les institucions serveixen per planificar, la segona meitat es dedica fonamentalment a executar les obres.

I ens trobem en una societat en què cada vegada més la ciutadania és, d’una banda, exigent, i de l’altra, impacient. I en què cada cop més les administracions han de ser capaces de respondre amb rapidesa i eficàcia a les necessitats ciutadanes. I, pel que fa a l’obra pública, això es fa difícil quan tenim una eufòria constructora arreu i costa trobar empreses d’aquest sector que treballin amb la professionalitat i la cura necessària i no es deixin emportar pel miratge imperant del diner fàcil i ràpid.

Passar les vacances al Molí d’Avall ja té una nova preocupació: el parquímetre. Aquest estiu, l’avís s’ha convertit en realitat. S’havia anunciat amb més o menys ressò que després de l’entrada en funcionament de l’aparcament de la plaça de la Concòrdia, s’instal·larien parquímetres als carrers del voltant per acabar de reconduir el trànsit dens que fins ara hi ha hagut a la zona en les dates estiuenques.

La invasió del llenguatge periodístic després de l’atac suïcida a les Torres Bessones de Nova York ens va fer escoltar moltes vegades la paraula anglesa skyline. Ens la van fer familiar quan televisió, ràdio i premsa ens intentaven explicar el gran canvi en la imatge de la línia del cel, l’horitzó o el perfil d’aquesta ciutat que havia produït l’enderrocament d’aquestes edificacions simbòliques.